Aquest passat 2015, amb motiu del centenari de la Neus
Català, per iniciativa del pessebrista Enric Benavent, un dels diorames va
estar dedicat a ella “Nadal a Ravensbrück”.
El dissabte 9 d’abril d’enguany, una representació del Grup
Pessebrista de Castellar del Vallès, vàrem visitar-la a la residència on viu
des de fa uns anys, Els Guiamets (el
Priorat) el seu poble natal.
Érem l’Enric Benavent, la Carme Altayó i en Joan Juni, amb familiars
de l’Enric i del Joan.
Durant la visita l’Enric Benavent li va fer entrega d’una
fotografia feta per el seu fill Cesc del Diorama. S’hi veu amb detall l’escena
que l’Enric va reconstruir d’un barracó del Camp de Concentració de Ravensbrük,
hi ha dones ajagudes a les lliteres i quatre figures centrals que representen
la Neus, la Tití i les holandeses tot fent el pessebre amb cartrons. La Carme va
fer aquestes figures centrals, i representa la nit de Nadal viscuda al barracó.
Aquets Diorama es va inspirar en la descripció que fa la Neus
Català en el llibre, “Un Cel de Plom” a la pàgina 185 i que diu:
“Tot i no ser creient, el dia de Nadal a casa era un dia
especial, com totes, em sento molt més trista del que em sento els altres dies:
volem pensar que avui ens deixaran tranquil·les.
Passem tot el mati preparant la celebració. Durant uns
quants dies hem robat del taller tot el cartró que hem pogut. Hem fet un altar
i un pessebre. La Tití ha dibuixat escenes bíbliques, les holandeses han fet
les figures, jo he col·laborat fent la vara de Sant Josep”.
La visita va ser molt intensa, les emocions a flor de
pell..., la Neus va estar moltíssims minuts observant la fotografia, una i una altra
vegada, la seva memòria recordava i revivia les imatges amb flaixos d’aquells
moments, ens deia “ Si, Si... és així mateix... és una escena del Camp”
I també amb dificultat ens va explicar: “Quan vàrem haver de
fugir de Catalunya com a refugiats de la guerra civil espanyola i estàvem passant la frontera francesa, vaig
dir que per a nosaltres no hi ha fronteres, això també és casa meva. Les
fronteres només estan aquí ..” [senyalant la imatge de la fotografia que hem portat
del diorama del camp de Ravensbrück].
Tornava un cop i un altre, com mig sorpresa que un grup
pessebrista hagués fet allò, i repetia llegint el literal al costat de la fotografia: GRUP PESSEBRISTA DE CASTELLAR DEL VALLÈS any
2015.... Si, Si... és així mateix... és una escena del Camp.
Ha tots ens ha quedat l’emoció de tenir al davant l'única
dona catalana viva que, amb els mateixos ulls amb que et mira, ha vist i ha
viscut la brutalitat i l’horror en un camp de concentració nazi des de dins i
l’ha patit en la seva pròpia pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada